Search
Close this search box.

A. CONCEPTE

La legionel·losi és una malaltia bacteriana d’origen ambiental que sol presentar dues formes clíniques diferenciades:
  • la infecció pulmonar o “Malaltia del legionari”, que es caracteritza per pneumònia amb febre alta,
  • i la forma no neumónica, coneguda com a “Febre de Pontiac”, que es manifesta com una síndrome febril aguda i de pronòstic lleu.
La infecció per legionel·la pot ser adquirida en dos àmbits, el comunitari i l’hospitalari. En tots dos casos la malaltia pot estar associada a diversos tipus d’instal·lacions, equips i edificis. Pot presentar-se en forma de brots i casos aïllats o esporàdics.

B. NORMATIVA

Decret 173/2000, de 5 de desembre, del Govern Valencià, pel qual s’estableixen les condicions higienicosanitàries que han de reunir els equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols, per a la prevenció de la legionel·losi.
Ordre conjunta de 22 de febrer de 2001, de les conselleries de Medi Ambient i Sanitat, per la qual s’aprova el Protocolote neteja i desinfecció dels equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols per a la prevenció de la legionel·losi.
Decret 201/2002, de 10 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s’estableixen mesures especials davant l’aparició de brots comunitaris de legionel·losis d’origen ambiental.
Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

INSTAL·LACIONS

Els aparells o equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire, com ara:
  • torres de refrigeració
  • condensadors evaporatius
  • equips de refredament evaporatiu
  • humectadores en climatització de confort i d’ús industrial
  • altres instal·lacions que generen aerosols, i que afecten ambients exteriors i interiors.

D. REGISTRE D'INSTAL·LACIONS

Els titulars de les instal·lacions de risc hauran de notificar als Ajuntaments el número i característiques d’aquestes, en el termini de 10 dies des del començament del funcionament de l’activitat.
Els Ajuntaments elaboraran amb aqueixes dades un Registre d’Instal·lacions situades en el seu terme municipal.

E. NETEJA I DESINFECCIÓ

Dues vegades a l’any (mínim), preferentment: al començament de la primavera i al començament de la tardor.
També en els següents casos:
Prèviament a la posada en funcionament inicial de la instal·lació.
Abans de tornar a posar en funcionament la instal·lació, quan haguera estat pareu per més de 10 dies.
Abans de tornar a posar en funcionament la instal·lació, si haguera sigut manipulada.
En cas de condicions ambientals desfavorables.
Sempre que l’Administració competent ho considere necessari.

F. INSPECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

Podrà fer-se en qualsevol moment, pel personal:
  • de l’Administració municipal
  • de les Conselleries d’Indústria i Comerç, Medi Ambient i Sanitat.

G. INFRACCIONS

Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat. Llei 3/1989, de 2 de maig, d’Activitats Qualificades.

H. SANCIONS

  • Llei 14/1986, General de Sanitat.
  • Llei 3/1989, d’Activitats Qualificades (C. Valenciana) -si els aparells estan situats en instal·lacions o activitats sotmeses al règim previst en aquesta norma-.

L. ÒRGANS COMPETENTS PER A SANCIONAR

  • Alcaldes: Fins a 500.000 pessetes.

    (Exc.: fins a 1.000.000 pessetes, quan es tracte de municipis que tinguen delegades competències en matèria d’activitats qualificades).
    * Per raons d’urgència inajornable: poden adoptar com a mesura provisional la suspensió temporal de les instal·lacions o activitats fins que siguen corregides les deficiències existents.
    Conseller de Sanitat i Conseller de Medi Ambient: Fins a 5.000.000 pessetes.
    Consell de la Generalitat Valenciana, a proposta dels Consellers:
    • Fins a 10.000.000 pessetes… en aplicació de la Llei 3/1989.
    • Fins a 100.000.000 pessetes… en aplicació de la Llei 14/1986.