El Furgofest 2012 es consolida com la “passarel·la” de bandes alacantines. I és que moure aquestes bandes en “bloc” crea un interès especial per totes elles i no solament per les quals estan de moda en aquest moment, igual que un centre comercial atrau al seu públic amb una gran concentració de tendes. És comú escoltar a músics queixar-se per la falta de repercussió de les bandes locals o la falta de circuit en les sales pel que, en la mesura en què açò és cert, La Furgo pretén ser part de la solució. Així, vivint en una zona amb un clima privilegiat, s’aposta per concerts diürns i per ser ells els qui ixen a cercar a la gent allà on està, en el carrer.

No és rar veure a xiquets de molt primerenca edat o a persones majors que mai anirien a una sala, gaudir d’aquests festivals, i és que tancar la música entre 4 parets a horaris “vampirescos” limita enormement la resposta del públic. Fins i tot la limitació legal que impedeix a un avi portar al seu nét a un concert de blues, jazz o surf instrumental fa que els directes acaben sent alguna cosa per a un sector molt reduït de la població, quan en veritat, a tots ens agrada la música.

Però no tot aquesta perdut. Quasi 40 bandes a l’any han volgut pujar-se a la Furgo apostant per recuperar el buit musical que existeix en els nostres carrers. Ajuntaments com el de Sant Joan d’Alacant han sabut veure el potencial d’aquestes iniciatives que de manera gratuïta connecten els directes de qualitat amb el públic. Fins i tot el Club Voley Platja Arena d’Alacant gaudeix ara de concerts a la carta durant els seus entrenaments dels caps de setmana. I per descomptat, la gent del carrer, que s’aquesta acostumant a incloure una banda sonora sota el sostre del sol i no de la lluna.

Són petits passos que sota el lema de “Be Furgo, my friend” i la filosofia de “fes-ho tu mateix”, porten a aquesta banda a intentar modificar el concepte de música en directe i encara que àdhuc queda molt camí per recórrer ja han demostrat que és possible i ho faran.