Search
Close this search box.

Entre 1984 i 1985 Sant Joan d’Alacant va acollir una exposició itinerant sobre la història del Constitucionalisme Español, primer en l’Institut de Batxillerat i posteriorment en el propi Ajuntament (AMSJA Sig. 1022/5-8. Imagen 0.1). Però no va ser fins a 2012, en complir-se el bicentenario de la Constitució de Cadis, cridada la Pepa (ja que va ser proclamada el dia de San José de 1812) quan es van desenvolupar diferents actes en commemoració d’aquest significatiu esdeveniment:

– El dia 19 de març de 2012 es va procedir a una processó cívica i lectura de la Constitució en record, no solament de la Pepa, sinó també dels morts a Sant Joan durant l’entrada de les tropes franceses i també en memòria de Salvador Gosálbez Alberola, guareix rector de Sant Joan Baptista i diputat a Corts Constituents en 1812, el nom de les quals presideix el Casal de la Tercera Edat (Imagen 0.2).

– D’altra banda, el dia 21 d’abril es va descobrir una placa commemorativa dels fets de 1812 en la restaurada ermita del Calvari de Sant Joan (veure Butlletí d’abril de l’Associació Cultural Lloixa).

La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu va celebrar en 2012 una exposició per a commemorar el bicentenario de la Constitució de 1812, fent que la mostra itinerase per més de 15 localitats valencianes fins a arribar a Sant Joan a l’octubre de 2013. Posteriorment l’Arxiu Municipal (en “Arxiu Expositiu” fins a maig de 2014) va ampliar la selecció documental i bibliogràfica oferida, centrant-se aquesta vegada en el nostre municipi. Ara oferim un resum dels documents més significatius que s’han pogut veure en la mostra.

La batalla del Calvario. Els fets ocorreguts entorn de 1812, amb la invasió francesa, la guerra de la Independència i la formació de les Juntes Provincials que donarien origen a les Corts de Cadis, van tenir cert impacte a Sant Joan d’Alacant. Les notícies aparegudes en la premsa de l’època ens parlen de la batalla del Calvari lliurada en terres de Mutxamel i la llavors denominada Universitat de Sant Joan i Benimagrell contra els francesos que assetjaven la ciutat d’Alacant.

  • Enllaç al diari EL CONCISO de 22 de maig de 1812, pág 7 i següents.

Salvador Gosálbez nomenat Diputat a Corts en 1810, encara que no va arribar a prendre possessió del càrrec, va ser membre de les Juntes de Defensa contra els francesos. Per a un millor coneixement de la seua figura remetem a la bibliografia local: SALA SEVA, F. Santjoaners en el record. Fills il·lustres de Sant Joan, 1997, i EL CAMPELLO QUEREDA, A. Llista de carrers biogràfica de Sant Joan d’Alacant, 2008).

Imatges 1, 2, 3 y 4. Diari de València de 21 de febrer de 1810 on s’esmenta a “Salvador Gosalvez (sic.) guareix rector de la Universitat de Sant Joan d’Alacant”.

Lamentablement l’ajuntament no conserva documentació de les primeres dècades del segle XIX, just quan va començar a funcionar com a municipi independent, els primers documents que disposem ens porten ja pràcticament a l’últim tércio del segle. No obstant l’aplicació de la legislació constitucional en l’Ajuntament queda patent durant tota la centúria en la qual es van succeir diferents constitucions fins a arribar a la de 1876 que va estar vigent fins a 1931. En aquest cas oferim un succint repàs per alguns documents i els segells de l’Alcaldia Constitucional com es denominava llavors.

Imatge 5. 1854, Expedient de repartiment de la contribució de Consums, el segell fa referència a la Constitució de 1845. Sig. 594/5.

Imatge 6. 1869, Expedient de formació del pressupost ordinari de l’Ajuntament per a 1969-1970, el segell fa referència a la Constitució de 1869. Sig. 1166/1.

Imatge 7. 1917, Detall d’un document aparegut dins del Llibre d’Actes del Ple, el segell fa referència a la Constitució de 1876. Sig. 1/C-1451.

Imatge 8. 1933, Acta de la sessió plenària per a la designació de representants en el Tribunal de Garanties Constitucionals, la constitució vigent en aquest moment era la de 1931. Sig. 1209/3.

Imatge 9. Detall de correspondència de 1941 en la qual apareix ratllada la paraula Constitucional. Sig. 3/7.

Per a un estudi més complet de les diferents Constitucions històriques espanyoles remetem a la pàgina web del Congrés dels Diputats.