Sant Joan ha posat en marxa una sèrie d’accions per a fomentar la biodiversitat pròpia del municipi amb l’objectiu d’ajudar a la conservació de les aus característiques de la zona, la població de la qual s’ha vist minvada a causa de l’impacte de l’expansió urbanística i el descens de l’activitat agrícola al llarg dels anys.
Per aquest motiu, el responsable de Medi Ambient, Sergio Agueitos, ha vist la necessitat de compatibilitzar l’espai urbà amb una millora de les condicions ambientals que garantisquen la permanència d’espècies comunes perquè continuen niant en el municipi, contribuint així a restablir la biodiversitat característica de la regió.
Per a dur a terme aquest projecte, s’ha començat a treballar en la col·locació de caixes-niu als espais verds de Sant Joan construïts a partir de palés reutilitzats, amb la finalitat d’atraure a espècies com el carboner comú o el teuladí. Aquestes aus comunes no estan exemptes de l’amenaça que suposa la falta de condicionament dels centres urbans.
Una altra de les línies d’actuació està basada en la recuperació de l’oroneta cuablanca, un au migratòria de la família de les orenetes que viatja milers de quilòmetres per a niar i tenir les seues cries en àrees on abunden els insectes voladors. A causa que pot menjar quasi 1.000 insectes al dia fa que es tracte d’una espècie insectívora que ajuda a controlar les plagues d’insectes en zones humides, sent aquest altre dels motius pels quals la seua conservació és elemental.
Encara que originalment niava en els penya-segats i coves, ara són els exteriors dels edificis -com els ràfecs de les cases- els llocs on construeix nius fets de fang. És per açò que la campanya ambiental de recuperació d’aquesta espècie té com a principal acció la creació de cinc zones de fang en diferents punts del municipi on es concentren aquestes aus (com Rajoletes, El Romero o la zona del cementeri) per a facilitar aqueixa labor de construcció.
Així mateix, aquesta campanya té un caràcter pedagògic molt important i és per açò que s’ha implicat als escolars des del primer moment a través de xarrades informatives i tallers, contribuint al fet que els més xicotets coneguen les espècies que conviuen entre ells i entenguen el necessari que suposa la seua conservació. A més, l’educació ambiental és essencial perquè comprenguen que els nius no són un element que enlletgeix les façanes sinó que formen part del nostre patrimoni natural que cal protegir.
Agueitos afirma que "per a protegir cal conèixer" posant l’accent en l’educació com a eina fonamental per a respectar el nostre entorn. A més, declara que "hem d’anar més enllà de polítiques de mera protecció d’espècies amenaçades i mantenir les unitats biològiques presents en la nostra zona, perquè apostar per la biodiversitat és apostar per una millora de la qualitat de vida de la població"
