• No parle de negocis amb desconeguts.
• Mai traga diners del seu banc a requeriment de desconeguts, encara que li oferisquen, aparentment, un gran negoci. No pague cap quantitat.
• No oblide que en la majoria de les estafes intervenen dues o més delinqüents perfectament concertats, però aparentant desconéixer-se mútuament (el ximple i el llest).
• En qualsevol classe de contracte o document mercantil que li oferisquen a la signatura, llija la lletra menuda i observe atentament tot el relacionat amb la data, quantitats, segell i signatura.
• No responga a enviaments de cartes o missatges de correu electrònic que anuncien que ha sigut agraciat amb un quantiós premi en un sorteig en el qual no ha participat.
• No envie ni entregue còpia dels seus documents d’identitat.
• No facilite dades dels seus comptes bancaris o targetes de crèdit. Sàpia que les seues dades d’identitat poden ser utilitzats pels delinqüents per a cometre delictes en el seu nom, per a accedir als seus comptes bancaris o per a obrir línies de crèdit a nom seu.

Estafa de l’estampita.

La víctima és abordat per una persona que aparenta ser disminuït psíquic, que ensenya una bossa plena de bitllets de mil. El timador, no dona gens d’importància al que porta dient-li a la víctima que en la bossa porta “estampitas””. És en aquest moment quan altre casual ciutadà s’acosta i convenç a la víctima perquè li compre la bossa al timador i fins li acompanya al banc perquè no li passe res Quan la víctima obri la bossa comprova que no conté bitllets sinó tacs de retallades de paper.

Els trilers.

Freqüent en fires i mercats ambulants. Un grup de llestos posen en una taula o caixa de cartó, tres gobelets, una boleta i comencen a fer com si apostaren a endevinar davall de quin gobelet està la boleta, guanyant sempre. Quan et convencen per a jugar sempre encertes fins que jugues una quantitat important. El timador que mou la boleta té una habilitat especial per a ocultar la boleta de manera que mai encerte la persona que aposta.

Estafa del Nazareno.

El timador crea una societat mercantil que comença a efectuar compres a uns incauts proveïdors, abonant al principi les primeres adquisicions en efectiu, fins que s’aconsegueix obtindre la confiança d’aquells. Els proveïdors estan encantats que els paguen amb diner efectiu res més entregar la comanda, així que no protesten quan els fa una compra realment gran i empra com a forma de pagament lletres de canvi i pagarés, domiciliats contra comptes bancaris sense fons i, abans que vença el primer termini, el timador ha venut tot a meitat de preu i ha desaparegut.

Estafa del Tocomocho.

L’estafa sol desenvolupar-se en llocs de trànsit (estacions, caixers, etc.) Una persona se t’acosta amb un bitllet de loteria premiat i que per les presses no pot cobrar. L’amic vol vendre-te’l per molt menys del premi que conté. Per a donar major credibilitat interromp un altre aparent transeünt (ganxo) que sol afirmar l’autenticitat del premi exhibint un llistat de bitllets premiats en un periòdic antic. La víctima accedeix a aportar la quantitat dels diners premiats i quan el recuperarà a la finestreta de la loteria comprova que el bitllet és fals.

Estafa de l’instal·lador.

Els estafadors es personen en el domicili de la víctima. Van vestits amb un mico de treball i normalment manifesten ser instal·ladors d’una empresa de gas i venen a realitzar una revisió tècnica. Normalment es limiten a canviar un tros de la goma del gas i posteriorment cobren preus abusius. Comprove que realment són els operaris de l’empresa subministradora.

Bitllets tintats.

S’ensenya a la víctima un maletí ple de cartolines negres. La primera és un bitllet enfosquit amb tinta que en banyar-lo amb un producte màgic es converteix en un bitllet de 50 €. Se li ofereix per un mòdic preu el maletí i el producte per a netejar-los, però tots els altres són simples cartolines negres.

Estafa del reembossament.

Les víctimes, paguen 60 € cadascun per a rebre contra reembossament una «invitació» per a acudir a un congrés benèfic, suposadament organitzat per una agència informativa que desconeixia l’assumpte, en el qual anaven a rebre un premi valorat en 2.000 €.

Estafa de l’e-mail i la targeta visa.

Reps un e-mail informant-te que se’t carregarà en compte una compra feta amb la teua VISA però que tu no has fet. Et dona un número d’informació suposadament gratuït del tipus 90- 6234567 que resulta ser un 906 molt car. En comptes d’això, si hagueres anat al teu banc i hagueres anul·lat el pagament directament no t’arribaria una factura de telèfon engruixada.

Estafa del llaç libanés.

La manera en la qual es perpetra és la següent: els timadores introdueixen l’anomenat “llaç” que sol ser, la majoria de les vegades, una cinta magnetoscópica, generalment pel·lícula de cassettes de vídeo perquè el caixer no reconega la introducció d’una targeta en aquest.

D’aquesta manera, la víctima, quan arriba al caixer per a realitzar qualsevol transacció, de seguida comprova que la targeta s’ha quedat embossada en la ranura i que no pot operar.

En aqueix moment, apareix un dels timadores, fent-se passar per bon samarità i oferint-li ajuda. Li facilita el seu telèfon mòbil i li diu que es comunique amb la sucursal bancària perquè allí l’ajuden”.

A l’altre costat de la línia es troba el segon timador, que li demana a la víctima que marque huit xifres en el telèfon; les últimes quatre han de ser les del número de seguretat de la targeta de crèdit.

Quan s’ha realitzat aquesta operació, la víctima contempla amb estupefacció que, malgrat tot, la targeta de crèdit no és retornada pel caixer, així que finalment abandona el lloc, moment en el qual els timadores aprofiten per a recollir la mateixa i utilitzar-la, en conéixer el codi d’accés a aquesta.

Duplicat de la banda magnètica.

Duplicat de la banda magnètica: En aquest cas es tracten de tècniques més sofisticades i, per tant, proporcionen beneficis més sucosos. “N’hi ha prou amb recordar l’escàndol que va suposar la detenció d’una banda d’estafadors que duplicaven les dades de les targetes d’un peatge de l’autopista A-7”.

La manera d’operar? Senzillament tenien a dos companyons que, en la cabina de peatge, “duplicaven” les targetes de crèdit amb un lector de bandes magnètiques portàtil, de xicotetes dimensions.

La silicona.

La “silicona”: Menys artesà i complicat que els anteriors, consisteix senzillament a introduir qualsevol tipus d’objecte que obture l’eixida de diners del caixer automàtic.

“Una vegada que l’usuari, desesperat, abandona el caixer automàtic, els estafadors aprofiten per a desbloquejar la terminal i traure els diners”.

Ofertes de treball.

S’anuncien generalment en les pàgines d’ofertes d’ús dels diaris. Els teleoperadores realitzen un llarg qüestionari, prolongant al màxim la duració de la crida. A vegades, sol·liciten fins i tot una fotografia o un currículum per escrit per a donar una aparença de credibilitat a l’estafa. Però en realitat, mai es rep resposta ja que els treballs no existeixen.

Regals i premis.

L’usuari rep una trucada, una carta o un e-mail on se l’informa que ha guanyat un sorteig o que una empresa ha decidit fer-li un regal. Per a més informació, una línia 906. L’anomenada a aquest número pot tindre diversos resultats: una convocatòria a una presentació comercial on s’intentarà que l’usuari compre un producte, l’assistència del qual és indispensable per a rebre el regal; l’explicació que el regal consisteix en diverses nits en un hotel o apartament, però amb la condició d’abonar el menjar o unes suposades despeses de gestió; la confirmació d’un fantàstic regal, del qual únicament caldrà pagar unes despeses d’enviament sospitosament alts; i fins i tot un llarg missatge gravat que avisa que totes les línies estan ocupades.

Pàgines Web ‘gratuïtes’.

Nombroses pàgines Web, generalment eròtiques o pornogràfiques, que s’anuncien com a gratuïtes condicionen el seu visionat al fet que l’usuari instal·le en el seu ordinador un programa, ocultant o dissimulant que la funció del mateix és desconnectar el mòdem per a tornar-lo a connectar a Internet, però a través de línies 906. Tenint en compte les elevades tarifes d’aquestes línies, l’internautes pot arribar a pagar fins més de 60 euros per una hora de connexió a la xarxa.

Línies eròtiques.

A vegades, el que es presenta com una conversa eròtica es redueix a un simple enregistrament. Així mateix, els qui atenen aquests telèfons fan el possible, com en la resta de línies 906, per prolongar al màxim les crides.

Estafes multinivell/piramidals.

Pretenen fer-te venedor d’un producte exclusiu i molt car. El negoci que et proposen no és que vengues uns pocs tu mateix, sinó que captes a més persones perquè venguen ells, prometent-te un percentatge dels beneficie que generen.

Estafes “Invertisca en borsa i faça’s ric ràpidament sense arriscar”.

Un supòsit expert corredor de bossa t’informa confidencialment de què disposa d’informació privilegiada d’unes certes companyies que farà que pugen en la bossa una barbaritat. Solen ser persones persuasives i amb dots de comunicació, de manera que al final li confies els teus estalvis. Després poden passar diverses coses: Que desaparega amb ells i no tornes a veure-ho, que la bossa siga l’encarregada que les teues flamants accions acabades d’adquirir no servisquen per a res, o bé que hi haja sort i guanyes de casualitat alguns diners.

Estafes amb antiguitats o relíquies.

Les antiguitats i relíquies són un dels objectes preferits pels estafadors, ja que si es dona amb una persona prou ingènua, és molt fàcil fer passar un llibre vell en alemany per la segona Bíblia que va imprimir Guttemberg. Respecte a les relíquies religioses, la cosa és encara més senzilla per al timador, ja que l’afany de posseir articles religiosos que van pertànyer als sants fa que la raó s’esmusse.

Estafes amb llibres.

Podem distingir dues versions, d’una banda està el venedor d’enciclopèdies a domicili, que en nom d’una coneguda editorial, ofereix una enciclopèdia a un preu de ganga, això sí, pagables en efectiu. Després de fer efectiu el total de l’import, l’enciclopèdia no serà servida mai.

L’altra versió és bastant més macabra, ja que el timador sense escrúpols llig les esqueles del periòdic i va a casa del difunt a entregar una Bíblia caríssima que suposadament el finat acabava de comprar. Moltes vegades els familiars, emocionats, decideixen conservar aqueix últim record i accedeixen a pagar-la per ser l’últim desig del ser estimat.

En primer lloc cal intentar mantindre la calma i procurar no quedar-nos tot sol amb qui creiem que és el timador (ÉS UN DELINQÜENT).

Procurar recordar totes les dades possibles sobre el seu aspecte físic (altura, color del pèl i ulls, roba, etc.). Telefonar a la Policia davant la mínima sospita.

Mai donar diners per serveis prestats a qui creiem que poguera estar estafant-nos, sobretot si pensem que es tracta de preus abusius.

Si el timador ha aconseguit entrar a casa, no perdre-ho de vista en cap moment.